Els tres nens de La flauta màgica – "Die drei Knaben" – en la versió cinematogràfica d'Ingmar Bergman
En primer pla tres infants nus entre llibres de diversos formats: el nen assegut d’esquena té al costat un mapamundi, i a les mans un volum que sembla un infoli; un altre dels tres es troba agenollat a sobre d’un mapa, aparentment amb un compàs a la mà; el tercer es mostra dempeus, sense que quedi clar si s’adreça al company que té l’infoli o bé si està declamant alguna cosa.
Darrere d’ells la llarga avinguda d’un jardí té als costats gerres de plantes i fonts, i al centre una pèrgola; la perspectiva convergeix, al fons, en un edifici que podria ser un temple, una església. També fa pensar en un altre temple la columnata en primer pla, a la dreta, a sota de la qual es troben dos dels infants.
Marc de motius fitomorfs de gust rococó, amb roses a la gerra florida que el domina, i als fistons dels costats; a la base, mascaró i cinta amb la divisa.
UT PROSINT PLACEANT = Per ésser útils, han d’agradar.
El significat de la divisa i de la imatge, i de llur relació, sembla clara. Flors, aigua i fonts del jardí (art, poesia), poden endolcir les nostres fatigues, i acompanyar-nos fins al temple de la saviesa. També trobem tres nens – Die drei Knaben – amb un paper important a la Flauta màgica de Mozart i Schikaneder, com es pot apreciar al fragment de la pel·lícula d’Ingmar Bergman inclòs en aquesta vitrina. De vegades és difícil destriar allò que es mostra simple fins al límit de la inconsistència del que és ple de gràcia i de veritat.
Cal notar que aquesta és l’única de les sis marques de l’exposició gravades amb burí, mentre que les altres són xilogràfiques (la de Le Preux, però, podria ser un metalcut), i també que és l’única firmada. L’autor és Guillaume-François-Laurent Debrie, gravador d’origen holandès actiu entre el 1728 i el 1754, primer a Holanda, després a París i finalment a Lisboa. Va treballar principalment per al món del llibre, en edicions il·lustrades, però també en la producció de marques tipogràfiques com la que presentem, o com una altra que també mostrem gravada per Claude Duflos segons concepció i dibuix de Debrie.