Exposicions Virtuals de les Marques d’Impressors

Respice finem

Diana i Acteó

Els frescos de Parmigianino a Fontanellato

Respice finem
La Rocca di Fontanellato
La Rocca di Fontanellato

La Rocca di Fontanellato

A les parets d'una petita cambra sense finestres, a la planta baixa de la Rocca di Fontanellato, a la plana de Parma, es troben els frescos amb la història de Diana i Acteó, pintats el 1524 per Parmigianino.

La caça
La caça

La caça

Aquí veiem els gossos dels caçadors, i una figura femenina amb vestit blanc, mantell taronja, un corn i una faixa verda que li cenyeix la cintura.

Diana castiga Acteó
Diana castiga Acteó

Diana castiga Acteó

Acteó veu la nuesa de Diana, que s'està banyant a les aigües d'una font amb les seves nimfes. En adonar-se'n, la deessa li esquitxa el rostre amb aigua, que transforma el caçador en cérvol. Acteó mostra el mateix vestit blanc, mantell taronja, corn i faixa verda que, a les parets precedents, identificaven una figura femenina.

Mort d'Acteó
Mort d'Acteó

Mort d'Acteó

Acteó, ja completament transformat en cérvol, és devorat pels seus gossos, que no el poden reconèixer.

Ceres/Paola Gonzaga
Ceres/Paola Gonzaga

Ceres/Paola Gonzaga

Una dona jove vestida segons l'ús del segle XVI, i molt escotada, té espigues en una mà, mentre que amb l'altra aguanta una espècie de safata amb àmfora. Les espigues en fan una imatge de Ceres, i ha estat identificada com a Paola Gonzaga, senyora de la Rocca, muller de Gian Galeazzo Sanvitale.

Respice finem
Respice finem

Respice finem

Al marc del mirall, al centre de la bòveda, llegim: RESPICE FINEM.

Sota els frescos, la cornisa mostra una inscripció que es pot traduir així: A Diana. Digues-me, deessa, si ha estat el destí qui ha conduït aquí el malaurat Acteó, i per quin motiu l'has lliurat als seus gossos per ser devorat. Es poden punir els mortals, però només si han comès un delicte: una ira tan gran no us escau, a les deesses.

Descripció:

Del tronc d’un arbre penja un escut en què es representa un llop amb un anyell mort a la gropa; als costats de l’escut dos dracs; al cim de l’arbre una òliba entre dos putti que s’enfilen per aconseguir-la, armats amb un bastó; dos ocells més volant, just sota la capçada de l’arbre, s’adrecen també cap a l’òliba. Als peus de l’arbre, una cinta amb el nom del tipògraf; a les dues columnes i a l’arquitrau que emmarquen la imatge es llegeix la divisa. Als costats de les columnes, fistons i dues figuretes humanes.

Divisa:

QUIC QUIT AGAS – SAPIENTER AGAS – RESPICE FINEM = Tot allò que facis, fes-ho amb saviesa, mira el final. La frase es troba a les Gesta Romanorum, una col·lecció d’anècdotes i de narracions en llengua llatina que va ser molt popular, compilada probablement a finals del segle XIII o a inicis del XIV. El número 103 del recull explica com un mercader es presenta davant de l’emperador Domicià per vendre-li tres savieses (“tres sapiencias”), i la primera és justament la de la divisa de Le Preux: Quicquid agas, prudenter agas, et respice finem.

Comentaris:

El llop i l’anyell són els de la faula de Fedre (I.1), o d’Isop (CLX), o de La Fontaine (I,10), després del final de la història. El llop busca algun pretext per menjar-se l’anyell, no en troba cap, i decideix menjar-se’l igualment. A la imatge de la marca tot s’ha esdevingut, el final de què ens parla la divisa el veiem: Respice finem.

Són les mateixes dues paraules que es troben al marc del mirall col·locat al centre del sostre de la sala d’Acteó, pintada per Parmigianino a Fontanellato el 1524. Hi trobem la història del caçador caçat i trossejat pels seus gossos per haver vist casualment, sense intenció, la nuesa de Diana mentre es banyava amb les seves companyes.

El llop i l'anyell

La Fontaine, Jean de, Faules

Barcelona: Editorial Catalana, 192-?. Traducció de Josep Carner, p. 71

EL LLOP I L'ANYELL

La raó del més fort és sempre la millor;

Prompte ho farem coneixedor.

S'espassava un anyell la set

en el corrent d'una aigua pura:

arriba un llop dejú que cercava aventura,

menat a aquell indret

per una fam goluda.

̶ Com has gosat enterbolir-me la beguda? ̶

fa l'animal enfurismat.

Ja en trobaràs el càstig de ta temeritat!

̶ Senyor ̶ respon l'anyell ̶ que en Vostra Majestat

minvi l'enuig que l'atropella

i pensi com estic bevent

en el corrent

més de vint passes sota d'ella,

i, essent així,

per cap camí

l'aigua que beu no puc enterbolir.

̶ L'enterboleixes, ̶ diu la fera impia ̶

i sé que tu parlaves mal de mi l'any passat.

̶ I com podia fer-ho, si encara no era nat?

̶ Respon l'anyell ̶ ; encar la mare em cria.

̶ Si no tu, ton germà seria.

̶ No en tinc. ̶ Doncs un parent deu haver estat,

que no em teniu gaire tirada

els bens, els pastors, la gossada.

Algú m'ho ha dit, i un hom es venja. ̶

I acabat, boscos a través,

el llop se l'emporta i se'l menja,

sens altra forma de procés.

40